tag:blogger.com,1999:blog-19864346605658231.post5554539607326281441..comments2024-02-25T09:40:45.667+01:00Comments on EL BLOC DEL JOAN: INTIMIDADES MASCULINAS 1 - No es tan fácil ser varón . Walter RisoJoanhttp://www.blogger.com/profile/13011956073498188616noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-19864346605658231.post-67075909489194194842011-06-08T18:47:39.508+02:002011-06-08T18:47:39.508+02:00Gràcies Anònim per la teva aportació. Et contestar...Gràcies Anònim per la teva aportació. Et contestaria el que he dit a la Tanit o la Xoaniña. Hem d'anar desmuntant tot això per ser més lliures i gaudir més de la vida. Pensa que alguns homes en el fons ens sentim o ens hem sentit molts cops presoners d'aquests rols. No és gens fàcil no....<br /><br />Gràcies per la teva aportació!<br /><br />I us animo a que en segui fent, ens ajuda a tots i totes a entendren's més, a crèixer i a ser més persones i més lliures.Joanhttps://www.blogger.com/profile/13011956073498188616noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19864346605658231.post-68202724541802154352011-06-08T18:43:06.977+02:002011-06-08T18:43:06.977+02:00Si Xoaniña debemos aprender, aprender y desmontar ...Si Xoaniña debemos aprender, aprender y desmontar como le decía a Tanit tantas creencias limitadoras que nos condicionan. No se si entiendes el catalán pero le decía que no estoy, al menos yo como hombre, acostumbrado. Han sido muchos condicionantes y una manera de funcionar por la vida que ha hecho mucho daño y, ahora, cuesta aprender este nuevo, aunque necesario,rol. Pero pienso que, poco a poco, los hombres cada día vamos entrando en este mundo de las emociones que tan bien y tanto habeis sabido ver las mujeres. Por mi experiencia te diré que es un mundo que me apasiona pero que, desgraciadamente, no veo que me acompañen muchos amigos. Incluso algunos se extrañan... Mirar dentro de ti?, sentir?... ¿para que?... <br /><br />Acostumbrados como estamos no nos trabajamos esta parte. Yo acudo a seminarios, talleres de una Fundación en Barcelona (de hecho de ahí me salió la idea del blog) y puedo asegurarte que el nivel de participación mujer-hombre llega a ser de 8 a 1. A veces miro la sala llena de mujeres con algún hombre disperso y pienso, lo que se pierden los que no quieren venir!. Pero también te diré que, por suerte, cada vez somos más!.<br /><br />Gracias por tu aportación!. <br /><br />JoanJoanhttps://www.blogger.com/profile/13011956073498188616noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19864346605658231.post-74331588415042440332011-06-08T18:33:40.183+02:002011-06-08T18:33:40.183+02:00Si, potser tens raó en el fet que estigui una &quo...Si, potser tens raó en el fet que estigui una "mica" desfasat, per sort anem avançant i cada cop hi ha més homes que no ens costa, al contrari, desitjem poder mostrar les nostres emocions i, al menys jo, em sento alliberat, més jo. <br /><br />Tambè estic d'acord en el que dius de que la dona mostri obertament els seus sentiments. Potser al rebre-ho ens sentim estranys, aclaparats, confosos. I ara et parlaré per mi, per una banda m'agrada que sigui així, és més hauria de ser-ho, però els pocs cops que s'ha produït ha sorgit de dins meu una sensació extranya. Si aquests sentiments han estat correspossos m'he sentit inmensament feliç, inclús aliviat a mi em costa molt decidir-me, però si no ha estat així no estic acostumat a haver de dir no, potser pensant en entristir a la noia. No se, és difícil d'explicar el que per a vosaltres les noies és quelcom normal al haver-vos succeit moltes vegades per a mi és dolorós per no saber com sortir-me i ser una situació "nova". Encara he d'aprendre molt d'aquestes situacions, acostumar-me i veure-ho com el que és, completament normal. Potser el fet de que tota la vida he hagut de créixer amb aquestes creences fan que siguin més difícils de desmuntar.<br /><br />Gràcies Tanit per la teva aportació m'ha fet pensar-hi molt!.Joanhttps://www.blogger.com/profile/13011956073498188616noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19864346605658231.post-85134387954744829112011-06-07T20:16:08.436+02:002011-06-07T20:16:08.436+02:00hombre y mujeres, mujeres y hombres, somos las dos...hombre y mujeres, mujeres y hombres, somos las dos caras de la moneda social del sexismo que nos oprime a amb@s por igual.. de hecho, el subtítulo es un poco contradictorio.. "Lo que toda mujer debe saber acerca de los hombre".. me pregunto si no sería mejor que aprendiésemos cada quien a ser quien somos independientemente del pene o la vagina.. ser persona, elevarse un metro sobre el caracter sexual de cada un@ es tan necesario como agotador.. pero ahí vamos.. ganándole batallas a esta guerra.. =)<br />Gracias por la recomendación!!Lediciahttps://www.blogger.com/profile/14926976597222906555noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19864346605658231.post-64956288674086204322011-06-07T19:16:01.726+02:002011-06-07T19:16:01.726+02:00patrons tradicionals,el bagatge educacional cultur...patrons tradicionals,el bagatge educacional cultural i social que la nostra generació ha viscut i portem,vulguem o no,tenen un pes important en les espectatives que tenim les fèmines i la societat sobre els homes.Això,homes us fa sentir que mai encerteu,no? La expresió emocional és ben entesa en la dona ,i és valorada diferent quan un home la mostra .Moltes vegades al parlar d´aquest temes amb amics,expressen que, hem tingut una evolució vertiginosa les dones en tots els nostres rols i els homes no tan.Aquest desfase jo crec és el punt de partida del desconcert o si cap, més diferència entre ambdós.En el secle passat,no fa tan,tot cuadrava, normes,actituds i comportaments masclistes eran la base de la nostra societat i política.I ja desde els cromanyons el fort,proveidor,lluitador,poderós és l´home,i qualsevol signe emocional que no fos la força o la ràbia eran considerades com debilitats.No hi ha espai per la sensibilitat,tendresa.Costa molt desenvolupar algo que no ens han ensenyat a fer-ho.<br />Afortunadament cada cop més valorem a la persona i no tan el gènere i potser ,donar-vos el espai suficient i el respecte a vosaltres homes pq mostreu la vostra part més intima i emocional sense cap cuirassa,és feina de nosaltres ,les dones.Compartit la riquesa de les vostres emocions,segur que ha de ser magnífic per ambdós.jo us animo que ho feuAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19864346605658231.post-7452187687122661442011-06-07T07:07:48.387+02:002011-06-07T07:07:48.387+02:00Hola Joan,
Jo crec que aquest text ja comença a e...Hola Joan,<br /><br />Jo crec que aquest text ja comença a estar una mica (només una mica) desfaçat en el temps. Crec que cada vegada hi ha més homes que no senten cap mena de pudor en mostrar obertament la seva sensibilitat. De fet jo he tingut la sort de coneixe'n uns quants, alguns d'ells bastant "masclistes" en altres aspectes. A vegades penso que és com si s'hagués posat de moda i quedés bé per un home dir, sobre tot a una dona, que ell també plora. Crec que és una cosa que ells saben que moltes de nosaltres valorem molt positivament.<br /><br />Tantmateix, en el fons, continuem encara tan estretament lligats a les nostres arrels més ancestrals i als nostres origens, que és com si aquestes mostres de sensibilització fossin encara una mica forçades i a vegades conviuen amb altres rols i estereotips molt masclistes tant o més absurds. <br /><br />M'explico: m'he trobat amb homes que aparentment no els costa dir a una dona que són capassos de plorar i emocionar-se davant d'una situació donada (un indici clar de "feminització" masculina) però que quan una dona els mostra obertament els seus sentiments ràpidament es fan enrere, perquè encara conviuen amb l'estereotip de que han de ser ells (com a mascles) qui dominin la situació en el joc amorós. Les dones també reclamem el nostre dret a poder expressar lliurament els nostres sentiments als homes sense por a perdre'ls, a declarar-nos i a no haver de reprimir les nostres emocions tant sovint. <br /><br />Per tant, tot plegat el que indica és que cada vegada més els un necessitem assolir també els rols dels altres, i trencar els limits que la societat ens ha anat imposant al llarg del temps, perque per damunt de tot (més enllà de si som homes o dones) som persones i, tot i les diferencies, els nostres sentiments i necessitats són, crec, molt similars.Tanithttps://www.blogger.com/profile/11857810717959775387noreply@blogger.com