OPCIONS DE MENÚ

dimecres, 22 de desembre del 2010

ESPECTACULARS FOTOS DE ERIK JOHANSSON

Fotos d'aquests meravellòs artista acompanyades de frases que no podem oblidar i amb les quem de reflexionar.

Per veure el power point sencer clicka aquí.




 

dilluns, 20 de desembre del 2010

UNA ESPINA CLAVADA EN EL EXILIO DEL DESIERTO


La crítica musical europea premia a la cantante y activista saharaui Mariem Hassan por su último disco, 'Shouka'
Mariem Hassan es una hija de la diáspora saharaui. Nació en 1958 en la ciudad de Smara, en la antigua provincia española del Sáhara Occidental (la número 53), y con 17 años salió al exilio. Con su familia huyó en los coches de sus dos hermanos, antiguos militares en el Sáhara. Hassan pasó 30 años en Tinduf hasta que hace ocho se trasladó a Sabadell, donde reside con sus dos hijos. Comenzó a cantar con el grupo Mártir El Uali, con el que grabó Polisario vencerá en 1982. Seis años después participó en el disco colectivo de voces saharauis femeninas A pesar de las heridas y, en 2002, se unió al grupo Leyoad del guitarrista Nayim Alal.
El disco español del año es saharaui. Shouka, tercer álbum de la cantante exiliada Mariem Hassan, se ha convertido en la referencia de 2010 para las músicas étnicas producidas en España. Cincuenta periodistas de veinte radios europeas lo han elegido como cuarto mejor disco étnico de la temporada, tan sólo por detrás de Sierra Leone's Refugee All Stars (Rise and shine), Hindi Zahra (Handmade) y Ali Farka Touré con Toumani Diabaté (Ali & Toumani) en una selección final de doscientos discos sobre 866 candidatos.
"Que la música tradicional saharaui sea reconocida en todo el mundo me enorgullece, me llena de alegría ver a mi pueblo contento", señala Mariem Hassan en conversación telefónica desde el campamento de refugiados en Tinduf (Argelia). "Shouka es una espina clavada desde que España nos abandonó y nos olvidó", dice.
Portavoz del Sáhara
Su anterior entrega, ya en solitario, Deseos, se grabó en Madrid en 2005. Con los años, superado un grave cáncer, su canción desgarrada, telúrica se ha convertido en portavoz de las penas de su pueblo.
"Cuando empezó la guerra, la música se utilizó para animar al pueblo en aquellos días difíciles. Y nos ha acompañado en nuestro exilio", explica Mariem Hassan. "Canto a la vida, a nuestras costumbres, pero también tengo canciones de resistencia, y estoy contenta de que Shouka explique al mundo que hay un pueblo que vive en el desierto que no se ha olvidado de cantar".
Hassan retoma en su disco una queja histórica: las promesas incumplidas por España. Y lo hace con valentía en la denuncia. La canción titular (espina, en árabe dialectal hasanía), rescata el histórico discurso que Felipe González pronunció el 14 de noviembre de 1976 en los campamentos de refugiados: "Para nosotros", se escucha decir al entonces líder del PSOE, "no se trata ya del derecho de autodeterminación, sino de acompañaros en vuestra lucha hasta la victoria final". Pero la victoria nunca llegó.
"Shouka es nuestra espina, la que llevamos clavada desde que González nos visitó y dijo que, cuando ganara, los saharauis iban a volver al Sáhara, que él nos iba a ayudar. Pero ganó y se olvidó de ayudarnos", lamenta Mariem Hassan. "Todos los gobiernos españoles nos han abandonado. En España saben que el Sáhara es la tierra de los saharauis, y que tenemos derecho a recuperarla. Llevamos 35 años en el desierto, somos refugiados. Estamos abandonados y estamos hartos de esperar", abunda la cantante.
Pero la realidad puede más que el deseo. La última prueba ha sido la represión marroquí en el campamento protesta de El Aaiún. "Agdaym Izik", dice Mariem Hassan, "es otra llave al conflicto saharaui, como ya lo fue Haidar. Son llaves que dejan una puerta abierta para que el mundo sepa de verdad lo que pasa en el Sáhara ocupado. Ahora las cárceles están llenas de chicos, jóvenes, mujeres, niños se asaltaron casas de saharauis para detener a hombres. ¿Por qué nos quiere matar Marruecos?".

REINVENTAR-SE. Dr. Mario Alonso Puig. Singulars

Una persona que ha perdut la feina
No ha perdut la seva qualitat com a ésser humà,
No ha perdut els seus recursos,
No ha perdut tota la bellesa i sabiduria que hi ha en el seu interior
Per tant, no pot pensar que perdre la feina és perdre’s a si mateix,
ha perdut una cosa,
No ha perdut qui és en realitat.

Dr. Mario Alonso Puig
Extret del Llibre: ‘Reiventarse. Tu segunda oportunidad


     Per molts ànims que un tingui, en una situació d’atur sempre passes per dies on sembla que tot ho veus especialment negre, en sóc conscient i ho he experimentat en pròpia pell.
     Sovint les estadístiques i previsions de creació de llocs de treball no ajuden massa a l’optimisme. Per tot això, cal ser conscients de les paraules que encapçalen aquest post, i que el doctor Mario Alonso Puig exposa en el seu llibre ‘Reinventarse. Tu segunda Oportunidad‘. Un llibre que recomano ferventment a tots aquells que es trobin a la recerca de feina, i també per als qui no.
     El Dr. Alonso diu “perdre la feina NO és perdre’s a si mateix“ i per tant un no ha de dubtar de que manté les seves capacitats intactes i que és igual de valuós que quan tenia una feina.
     Al programa Singulars del Canal 33 van portar ja fa alguns mesos al Dr. Alonso, on va parlar de l’estrés que suposa estar a l’atur, i del risc de caure en un procés depressiu si un no manté l’autoestima al seu lloc.
     El Dr. Alonso cita tres aspectes fonamentals per sortir del ‘segrest emocional’ que suposa un estat depressiu:
  • Compartir destí: Tenir una persona que acompanyi -amb autenticitat- la persona que es troba immersa en un estat depressiu del que creu que no pot sortir.
  • Fer exercici físic. Per allò d’alliberar oxitocina que fa créixer els hipocamps (indret on es produeix la neurogènesis i on es secreta dopamina).
  • Riure. Moment en el qual es secreten beta endorfines que també ajuden a “l’alliberament” de l’amígdala.
Per si a algú altre li pot servir, aquí us deixo el vídeo que ha tingut en mi un impacte emocional important per creure que és possible reeixir -altre cop- i sortir amb ànim a reinventar-me, ja sigui en una nova feina o en mil opcions possibles imaginables.


APRENDRE A VIURE EN LA INCERTESA

     Avui he trobat aquestes paraules d'Osho:      

     "Vivir peligrosamente es vivir. Si no vives peligrosamente, no vives. La vida sólo florece cuando hay peligro. La vida no florece en la seguridad; sólo florece en la inseguridad. 
     Si empiezas a tener seguridad, te conviertes en una charca empantanada. Tu energía ya no se mueve. Tienes miedo . . . porque nadie sabe cómo entrar en lo desconocido. ¿Para qué arriesgarse? Lo conocido es más seguro. Pero después te obsesionas con lo que te resulta familiar. Te hartas de ello, te aburre, te hace infeliz, sin embargo, es familiar y cómodo. Por lo menos ya lo conoces. Lo desconocido te da miedo. Simplemente la idea de lo desconocido te hace sentir inseguro.
     Sólo hay dos tipos de personas en el mundo. Las que quieren vivir cómodamente: están buscando la muerte, quieren una tumba cómoda. Y las que quieren vivir: escogen vivir peligrosamente por que la vida sólo prospera si hay algún riesgo.
     Al llegar más alto, al alejarte de lo establecido, de la rutina de la vida, te vuelves salvaje de nuevo, te vuelves de nuevo parte del mundo animal. Vuelves a vivir como un tigre, como un león, como un río. Vuelves a surcar los cielos como un pájaro, volando cada vez más alto."

Osho.

     Viure amb inseguretat, amb por, amb incertessa, anant sempre amb compte en tot és realment viure? Perquè, a la vida, es pot gaudir de milers de llocs, situacions, experiències... És que per por de MORIR hem de privar-nos de VIURE ? Trobo que una vida sense arriscar-se, una vida sense provar coses noves, una vida sense crear experiències que volies crear, és una vida sense sentit. És com viure amb els ulls tancats. És com no viure. Els humans NO som robots. Ja que, miraculosament, tenim vida, per què no aprofitar-la? Tenim els medis per fer-ho. Fe'm-ho. Obrim els ulls, veiem món, anem on volem anar.

La incertesa forma part de la nostra naturalesa, pot ser vista com una angoixa o una font de creativitat. La realitat confirma que el món és un lloc confós, imprevisible i, sovint, caòtic. Darrera la necessitat de control hi trobem la por, por de fallar, del que és desconegut, por del canvi, de perdre el control.
No hem de valorar solsament el que acaba bé, sinó el que comença bé. L'important és el camí, no la finalitat.
Per aprendre a viure en la incertesa cal ser flexibles per evitar la rigidesa. Com podem treballar la incertesa?. Amb flexibilitat, sabent el que realment és essencial i el que no ho és. Rellegeixo unes reflexions de diferents autors que m'ajuden a gestionar aquesta incertesa per a la que no hem estat ni educats ni preparats.

  • Deepak Chopra: La saviesa de la incertesa resideix en el desaferrament, en la saviesa de la incertesa hi ha l’alliberament del passat i en el nostre desig d’anar cap al desconegut, el camp de totes les possibilitats.

  • Demián Bucay: Com que no podem saber que ens espera sí podem definir el nostre camí pensant en el nostre desig i no en els resultats. Ens han de moure les intencions, no les conseqüències.

  • Albert Einstein: La maduresa d’una persona depèn del grau d’incertessa que és capaç de superar.

  • Josep Pla: Si una cosa et surt com tu vols, propina!!!.
Pujo un video que recull els 10 manaments d'Osho.

diumenge, 19 de desembre del 2010

LES 4 R DE LA SOSTENIBILITAT EMOCIONAL - Fundació Àmbit.

Vull compartir amb vosaltres un petit moment d'un taller de sostenibilitat emocional, a tall de resum hi ha 4 R per poder transformar-les i aconsseguir l'equilibri com a estratègia per a viure una bona vida:

  • REDUÏR - Els nivells de contaminació emocional. Les escombraries emocionals i la toxicitat que generen: Malhumor, irritabilitat, rancúnia, ressentiment, ira, desesperança, decepció, frustració......
  • RECICLAR - Les emocions desagradables i els esdeveniments vitals difícils:
        • La Ira, que ens dona energia, per poder reparar injustícies.
        • L'Enveja per superació.
        • La Gelosia per desprendiment.
        • La Tristessa per acceptació.
        • La Por per prudència.
        • .......................
  • REUTILITZAR - Coneixements, qualitats, habilitats adormides o infrautilitzades.
  • REPARAR - Les ferides emocionals per perdò.

COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR.... Sense ficció TV3

L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis." I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.



divendres, 17 de desembre del 2010

DISCURS DE STEVE JOBS A LA UNIVERSITAT DE STANFORD

Steven Paul Jobs, nascut el 1955, és el cap executiu de la companyia d'ordinadors Apple i també és soci dels estudis d'animació cinematogràfica Pixar. Apple va ser fundada per ell i Steve Wozniak el 1976 (Viquipèdia).

En aquest discurs, Steve comparteix amb l'auditòri tres experiències que li van marcar la seva trajectòria vital.

En la primera història parla sobre el què ell considera la connexió de punts. Hem d’aprendre en la diversitat, encara que tinguem la percepció de què no estem invertint bé el nostre temps. La diversitat de coneixements ens permetrà establir connexions entre punts aparentment distants.

A la segona història parla sobre l’amor i la pèrdua. Hem d’estimar, sentir i creure en el què fem. Aquest valors són els que ens donaran força per afrontar amb èxit les adversitats de la nostra vida.

La tercera història parla sobre la mort. El nostre temps té un límit que tendeix a la mort. La millor manera d’aprofitar el temps és pensar que avui és el nostre darrer dia. Això ens porta a fixar-nos en el nostre interior i a donar el millor de nosaltres mateixos.

Amb les seves presentacions Steve Jobs ven experiència i ven somnis. I ho fa per mitjà de titulars, amb missatges curts però plens de contingut, les seves presentacions són simples però és capaç de centrar l’atenció de qui l’escolta i no dóna temps a què aquest es distregui o perdi l’ interès , el seu missatge té una gran càrrega emocional i és capaç de transmetre emoció i entusiasme.

El que explica Steve Jobs pot ser més o menys encertat, però el que és indubtable és que és un gran comunicador, que sap crear empatia amb la gent i transmetre emocions.




Si voleu descarregar el discurs en pdf cliqueu aqui.

dijous, 16 de desembre del 2010

EDUARDO GALEANO - "MUROS" ¿Por qué será que hay muros tan altisonantes y muros tan mudos?

El Muro de Berlín era la noticia de cada día. De la mañana a la noche leíamos, veíamos, escuchábamos: el Muro de la Vergüenza, el Muro de la Infamia, la Cortina de Hierro... Por fin, ese muro, que merecía caer, cayó. Pero otros muros han brotado, siguen brotando, en el mundo, y aunque son mucho más grandes que el de Berlín, de ellos se habla poco o nada.

Poco se habla del muro que Estados Unidos está alzando en la frontera mexicana, y poco se habla de las alambradas de Ceuta y Melilla.

Casi nada se habla del Muro de Cisjordania, que perpetúa la ocupación israelí de tierras palestinas y de aquí a poco será 15 veces más largo que el Muro de Berlín.

Y nada, nada de nada, se habla del Muro de Marruecos, que desde hace 20 años perpetúa la ocupación marroquí del Sáhara occidental. Este muro, minado de punta a punta y de punta a punta vigilado por miles de soldados, mide 60 veces más que el Muro de Berlín.
¿Por qué será que hay muros tan altisonantes y muros tan mudos? ¿Será por los muros de la incomunicación, que los grandes medios de comunicación construyen cada día?

En julio de 2004, la Corte Internacional de Justicia de La Haya sentenció que el Muro de Cisjordania violaba el derecho internacional y mandó que se demoliera. Hasta ahora, Israel no se ha enterado.

En octubre de 1975, la misma Corte había dictaminado: "No se establece la existencia de vínculo alguno de soberanía entre el Sahara Occidental y Marruecos". Nos quedamos cortos si decimos que Marruecos fue sordo. Fue peor: al día siguiente de esta resolución desató la invasión, la llamada Marcha verde, y poco después se apoderó a sangre y fuego de esas vastas tierras ajenas y expulsó a la mayoría de la población.

Y ahí sigue.
Mil y una resoluciones de las Naciones Unidas han confirmado el derecho a la autodeterminación del pueblo saharaui.

¿De qué han servido esas resoluciones? Se iba a hacer un plesbiscito, para que la población decidiera su destino. Para asegurarse la victoria, el monarca de Marruecos llenó de marroquíes el territorio invadido. Pero al poco tiempo, ni siquiera los marroquíes fueron dignos de su confianza. Y el rey, que había dicho sí, dijo que quién sabe. Y después dijo no, y ahora su hijo, heredero del trono, también dice no. La negativa equivale a una confesión. Negando el derecho de voto, Marruecos confiesa que ha robado un país. ¿Lo seguiremos aceptando, como si tal cosa? ¿Aceptando que en la democracia universal los súbditos sólo podemos ejercer el derecho de obediencia?

¿De qué han servido las mil y una resoluciones de las Naciones Unidas contra la ocupación israelí de los territorios palestinos? ¿Y las mil y una resoluciones contra el bloqueo de Cuba?

El viejo proverbio enseña: La hipocresía es el impuesto que el vicio paga a la virtud.
El patriotismo es, hoy por hoy, un privilegio de las naciones dominantes.

Continúa escuchando...


dimecres, 15 de desembre del 2010

COM AFRONTAR LES CRISIS - ROBERTO PEREZ

Les crisis són a la vida el que el vent és al foc.
Les crisis ens conviden a entrar.
Serà que tota crisi primer em demana que em miri abans de respondre?
Les dificultats no son obstacles en el camí cap a la plenitud, SON EL CAMI.
Aprenem a disfrutar ho agradable i a digerir ho desagradable.
Quan un disfruta te un somriure, quan un digereix mira la vida amb una mica de pau.

Ho important no es el succès sino la responta que li donem.
Es tracta de no buscar seguretats sinó aprendre a viure a la intempèrie.
Sempre la resposta adequada és la que te a veure amb el teu creixement personal.
Quedar-se atrapat en el dolor és una decissió d'un mateix.
Quan una crisi no està ben atravessada s'instala la culpa i la rancúnia.
Deixem que les coses transitin essent protagonista, no espectador.
Deixar anar el passat, les pors del futur i no aferrar-se als problemes del present.


LA INTUICION NO ES IRRACIONAL - REDES

Los científicos están comenzando a demostrar que la intuición puede ser más efectiva que los modelos de elección racional. Ante cualquier decisión, se consideraba que lo más acertado era elaborar listas con los pros y los contras para tomar la mejor elección. Ahora, sabemos que las decisiones instintivas son eficaces. A veces mucho más que una elección racional.

Gerd Gigerenzer, autor del libro “Decisiones instintivas” y director del Centro para la Conducta Adaptativa y la Cognición del Instituto Max Plank, ha sido pionero en atribuir al inconsciente y a la intuición un papel esencial en la toma de decisiones. Según le explica a Eduard Punset, en sus experimentos sociales, Gigerenzer ha analizado la intuición y ha descubierto que tomamos mejores decisiones si tenemos en cuenta una buena razón que si tenemos en cuenta diez.

Como casi todo, el motivo de ello es evolutivo. El proceso de elección se basa en una serie de reglas generales que nuestro cerebro ha ido aprendiendo a lo largo de miles de años. Esas reglas forman parte de una especie de libro de instrucciones al que recurrimos ante cada situación y en el que hallamos respuestas rápidas y precisas.

Esto es lo que se llama “regla general” o “heurística”. Una heurística ignora información, y esto es lo que acelera la toma de decisión en la situación adecuada. En nuestra vida cotidiana, a menudo nos regimos más por reglas generales que por lo que solía llamarse racional.

dilluns, 13 de desembre del 2010

EL CIRC DE LA PAPALLONA

El curt cinematogràcis The Butterfly Circus (El circ de la papallona), va guanyar el primer premi del concurs de curts The Doorpost Film Project“; aquest projecte aspira a descu¡obrir cineastas “visionaris” que cerquen amb les seves obres la veritat i la promoció d'una série de valors universals.

A l'alçada de la Gran Depressió, l'artista d'un circ de renom condueix al seu grup a través del paisatge devastat d'Amèrica, ell aixeca els esperits de l'audiència al llarg del camí.

Durant els seus viatges, descobreix un home sense extremitats en una barraca de fira de carnaval i després d'una trobada interessant amb l'empresari comença a tenir esperança contra tot el que ha cregut.

Protagonitzada per Eduardo Verástegui (Bella), Doug Jones (El laberinto del fauno, Els quatre fantàstics) i amb el debut de Nick Vujicic.





SIMPLEMENT SIGUES FELIÇ - Un petit gran llibre. - SONRIE Y SE FELIZ

Un video basat en un llibret que podeu trobar. 

M'agrada la seva senzillessa, amb missatges que són senzills però que molt s cops oblidem.  Les divertides i inspiradores il·lustracions de Monica Sheehan, acompanyades d’originals textos, ens recorden un conjunt de coses senzilles que podem fer per ser més feliços. I ens apropa al nen que tenim a dins.


Mira-ho tot des d’una nova perspectiva.
Conserva la teva capacitat per sorprendre’t.
No visquis aïllat. 
Venç les teves pors...

 

NOUS ATURATS, NOVES OPORTUNITATS


PROGRAMA L'OFICI DE VIURE DE CATALUNYA RADIO

Una crisi pot ser una oportunitat si tenim les eines per gestionar-la. De la vessant psicològica de la crisi actual i de les oportunitats en parlem avui amb el coach Raimon Samsó, el psicòleg Eduard Tapias, i el sociòleg i Premi Catalunya Social 2010 Jordi Estivill.