Les crisis són a la vida el que el vent és al foc.
Les crisis ens conviden a entrar.
Serà que tota crisi primer em demana que em miri abans de respondre?
Les dificultats no son obstacles en el camí cap a la plenitud, SON EL CAMI.
Aprenem a disfrutar ho agradable i a digerir ho desagradable.
Quan un disfruta te un somriure, quan un digereix mira la vida amb una mica de pau.
Ho important no es el succès sino la responta que li donem.
Es tracta de no buscar seguretats sinó aprendre a viure a la intempèrie.
Sempre la resposta adequada és la que te a veure amb el teu creixement personal.
Quedar-se atrapat en el dolor és una decissió d'un mateix.
Quan una crisi no està ben atravessada s'instala la culpa i la rancúnia.
Deixem que les coses transitin essent protagonista, no espectador.
Deixar anar el passat, les pors del futur i no aferrar-se als problemes del present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada