Un video basat en un llibret que podeu trobar.
M'agrada la seva senzillessa, amb missatges que són senzills però que molt s cops oblidem. Les divertides i inspiradores il·lustracions de Monica Sheehan, acompanyades d’originals textos, ens recorden un conjunt de coses senzilles que podem fer per ser més feliços. I ens apropa al nen que tenim a dins.
Mira-ho tot des d’una nova perspectiva.
Conserva la teva capacitat per sorprendre’t.
No visquis aïllat.
Venç les teves pors...
Benvolgut Joan,
ResponEliminaEt felicito pel teu blog. És variat i interessant. Veig que m'hi hauré de deixar perdre sovint per gaudir una estona de moltes coses. Són d'admirar la nitidesa i claredat de les teves fotos, i l'expressivitat que ens fan arribar. Endavant i força, company,
Oriol
Estic d'acord amb tot el que el teu amic Oriol ha comentat. Et segueixo de ben aprop, tot i estar tant lluny.
ResponEliminaGràcies i keep in touch.
Muaks,
Isa
Gràcies Isa! i tu ja saps que les distàncies no es medeixen en kilòmetres, sort en tenim d'internet que ens podem comunicar. Gaudeix del teu viatge i sàpigues que jo tambè et segeuixo eh!
ResponEliminaHola Joan,
ResponEliminaEn primer lloc, felicitats pel bloc. El vaig descobrir ja fa un temps i el trobo tan complert i interessant que no me l'acabaria mai. Sobre el tema del video, crec que, com passa sovint, dóna receptes per a trobar una suposada felicitat feta a base d'imputs o estimuls suposadament positius rebuts de l'exterior. I crec que aquest no és el camí. Envoltar-se de situacions i sensacions agradables no fa la felicitat o al menys el que jo entenc que sería l'autèntica felicitat. Perquè l'autèntica felicitat, per mi, només pot venir de l'interior. I ha de ser totalment independent de les circumstàncies externes. És un estat de plenitud interior tant personal, complexe i dificil d'explicar, definir i acotar que sembla absurd voler-ne donar receptes des de fora. I com a mostra-exemple una petita historia: diuen que hi havia un rei que estava molt trist, malalt i deprimit i ningú sabía què tenía. Finalment van trobar un metge que li donà una solució. Calía trobar la camisa de l'home més feliç del món i posar-li al rei. Els seus subdits es posaren immediatament en camí a buscar l'home més feliç del món. Però quan el van trobar van veure que era un home tan pobre tan pobre, que no tenía camisa... :-)
Gràcies pel que dius del bloc, anima per continuar fent-lo!.
ResponEliminaRespecte el que dius del video si que es pot entendre que venen des de fora i tens raó en el que dius però jo penso que és més una qüestio de sentir, de ser conscient, de viure en definitiva. Moltrs cops en nlloc de viure passem per la vida, no gaudim de les coses o les fem per rutina, sense il·lusió. Sóm aquestes petites coses que poden venir de fora les que, sentint-les a dins, amb consciència ens fan ser més feliços.
Un petó i gràcies de nou pel que dius!