Recordo que, un hivern, el meu pare necessitava llenya, així que va buscar un arbre mort i el va tallar arran de terra. Però més endavant, a la primavera, desolat, va veure que de la curta soca que havia deixat en sortien nous tanys. El meu pare, ple d'estranyessa però també amb certa tristessa, va dir:
- Jo estava segur que aquest arbre estava mort perquè havia perdut totes les fulles. No vaig pensar que, com que era hivern i feia tant fred, les branques devien trencar-se i caure com si al vell tronc no li quedés una gota de vida.Ara veig que no era així.
I, girant-se cap a on jo era, em va dir:
- No oblidis mai aquesta lliçó. Mai no tallis un arbre a l'hivern. Mai no prenguis una decissió negativa en temps adversos. Mai no prenguis decissions imprtants quan estiguis en el teu pitjor estat d'ànim. Espera, sigues pacient. La tempestat passarà. Recorda que la primavera tornarà.
Tu mateix!. Relats d'Ecologia Emocional.
Jaume Soler i M. Mercè Conangla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada