
Mentre el duia a casa no digué ni paraula, pensant en tots els problemes que tenia i els maldecaps que portava a dins. Quan ja havíem arribat i es dirigia a peu cap a la porta de casa seva s’aturà a davant un arbre i va tocar amb les mans les puntes de les branques. I seguí cap a casa seva amb una cara totalment transformada, una rialla d’orella a orella i uns ulls brillants d’alegria que no semblava el mateix.
A l’endemà li vaig demanar què feia amb aquell arbre que li canvià la cara. I em va contestar:
- Aquest és el meu arbre dels problemes, abans d’entrar a casa hi penjo els problemes i els maldecaps i els recullo l'endemà al matí abans de partir cap a la feina.
Ho justificà diguent-me que els altres no eren culpables dels seus problemes i els seus maldecaps i per no fer-ho pagar als altres els penjava a l’arbre. I el divertit fou que digué que:
- Després d’estar amb els meus sense problemes, els matins quant vaig a recollir-los no n’hi ha tants com pensava haver-hi penjat el dia abans."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada