La nit de Sant Joan en català
La noche de San Joan en castellano
La nit de Sant Joan és nit d'alegria. Estrellat de flors, l'estiu ens arriba de mans d'un follet que li fa de guia. Primavera mor, l'hivern es retira. Si arribés l'amor, mai més moriria. Les flames del foc, la nit tornen dia. Si arribés l'amor, que dolç que seria. La nit de Sant Joan és una frontissa. La porta de l'any, tan grinyoladissa, comença a tancar-se. Doneu-me xampany! Que és la nit més curta i el dia més gran. Doneu-me xampany, doneu-me xampany! Doneu-me xampany, doneu-me xampany! Imitarem el sol amb grans fogates. Llevem-nos el calçat damunt les brases. Al cel van de «verbena» ocells i astres. I augmenten les virtuts d'herbes i aigües. Com la terra que gira al voltant del sol. (Bis) Farem lentes rodones encerclant el foc. (Bis) La nit de Sant Joan és nit d'alegria. Estrellat de flors, l'estiu ens arriba de mans d'un follet que li fa de guia. Qui és aquest follet? Qui el coneixeria? Al bell mig del foc té la seva fira. Follet de la nit, rei de l'enganyifa. Cada any per Sant Joan ens fa una visita. -Adormo els infants i faig que somniïn. Enamoro els grans i faig que s'odiïn. Destapa secrets, escampa misteris. Fa anar del revés els somnis eteris. Provoco adulteris, records, enyorances, petons i venjances, ensenyo encanteris a les jovenetes i porta perfums dels altres planetes. Si mireu les flames del foc de Sant Joan li veureu les banyes, el barret i els guants. Quan vol és tan alt com la catedral. Quan vol és petit com l'ungla d'un dit. No és home ni dona, ni àngel ni infant. Per passar l'estona pot ser un comediant. És jove i no ho és, geniüt i immoral. Astut. I què més? -Sóc immortal. Si mireu les flames... (4 vegades) | La noche de San Juan es noche de alegria. Estrellado de flores, el verano nos llega de manos de un duende que le hace de guia La primavera a muerto, el invierno se retira. Si llegara el amor, nunca más moriria. Las llamas del fuego, la noche vuelven dia. Si llegase el amor, que dulce seria. La noche de San Juan es una frontisa. La puerta del año, tan ruidosa, comienza a cerrarse. Dadme champan! Que es la noche más corta y el dia más largo. Dadme champan !, dadme champan ! Dadme champan ! dadme champan ! Imitaremos el sol con grandes hogueras. Pasaremos descalzos sobre las brasas. Al cielo van de verbena pajaros y astros. Aumentan las virtudes de hierbas y aguas Como la tierra que gira alrededor del sol Haremos lentos circulos alrededor del fuego La noche de San Juan es noche de alegria Estrellado de flores, el verano nos llega de manos de un duende que hace de guia Quien es este duende ? Quien lo conoce ? En el mismo centro del fuego tiene su feria Duende de la noche, rey del engaño. Cada año por San Juan nos visitas. Duermo a los niños i hago que sueñen. Enamoro a los grandes y hago que se odien Descubro secretos, doy a conocer misterios Doy la vuelta a los sueños etereos. Provoco adulterios, recuerdos y añoranzas. Besos y venganzas, enseño encantamientos a las jovencitas traigo perfumes de otros planetas. Si mirais las llamas del fuego de San Juan le vereis los cuernos, el sombrero y los guantes. Cuando quiere es alto como la catefral. Cuando quiere es pequeño como la uña de un dedo No es hombre ni mujer, ni angel ni un niño. Para pasar un rato puede ser un comediante Es joven y no lo es, genial e inmoral. Astuto. ¿Y que más ? Soy inmortal! Si mirais las llamas .... (4 veces) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada