Palabras, imágenes, canciones, emociones que nos acompañan en nuestro camino.

divendres, 18 de març de 2011

PABLO FERNÁNDEZ BERROCAL: “Les persones més felices no són les més intel·ligents” - Singulars 03/03/11


La intel·ligència emocional és la capacitat per reconèixer sentiments propis i aliens, i l’habilitat de gestionar-los.

De la intel·ligència emocional, ja en va parlar, si se’m permet la llicència, Charles Darwing, però no va ser fins a l’aparició, l’any 1995, del llibre “Emotional Intelligence”, de David Goleman, que el terme i el concepte es van fer populars.

El segle XX, segons alguns autors, va ser el segle del racionalisme: les decisions es prenien en termes de racionalitat sense que les emocions intervinguessin en el procés. Però a finals del segle XX, el neurocientífic Antonio Damasio va contradir el que fins aleshores s’havia cregut: “La cognició i les emocions no només estan estretament entrellaçades, sinó que, a més, l’emoció és el primer mecanisme per a la racionalitat.”


“Si la integració entre emoció i la cognició es produeix de manera correcta, aleshores els sentiments s’encaminen en la direcció adequada, i ens porten al lloc apropiat per a la presa de decisions racionals, on podem donar un bon ús als instruments de la lògica.”

Una altra de les aportacions que fa Damasio al coneixement de les emocions és la diferenciació entre emoció i sentiment.

Quina es dóna primer?

L’emoció.

Per Damasio, hi ha tres grups d’emocions diferents:

Primàries
De fons
Socials

Les emocions primàries són: por, ràbia, alegria, tristesa, disgust.

Les emocions de fons són essencialment dues: entusiasme i desànim.

Les emocions socials són: la vergonya, el menyspreu, l’orgull, l’enveja...

Avui és pràcticament impossible no parlar d’emocions, però, en canvi, no es parla gaire de la seva gestió i, sobretot, de la seva educació.

Els éssers humans venim a aquest món amb un llibre d'instruccions incomplet. D'una banda, portem escrit als gens una sèrie de característiques que determinaran alguns aspectes de la nostra vida, i de l'altra, serà la nostra interacció amb l'ambient, intern i extern, la que completarà aquestes informacions de manera que cada un de nosaltres sigui únic i irrepetible.

Se sap per experiència que els nens amb una educació emocional positiva i estable mostren una capacitat intel·lectual més oberta i adequada. Recordem que, molt sovint, les nostres emocions poden arribar a desbordar la nostra raó i fer-nos actuar de manera irracional. És aquí on sorgeix la necessitat, i se n'aprecia la gran importància, d'educar emocionalment. Dotar d'intel·ligència els nostres sentiments per afrontar la vida amb equilibri, humor, perseverança i, sobretot, amb capacitat per autoincentivar-nos i encarar les nostres iniciatives amb entusiasme
.
Jaume Barberà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada