Palabras, imágenes, canciones, emociones que nos acompañan en nuestro camino.

dilluns, 4 de novembre de 2013

CUANDO SOMOS FELICES NO NOS DAMOS CUENTA. - Cosas que nunca te dije.

-Cuando somos felices no nos damos cuenta, eso también es injusto. Deberíamos vivir la felicidad intensamente y tendríamos que poderla guardar para que en los momentos en que nos haga falta pudieramos coger un poco, del mismo modo que guardamos cereales en la despensa o recambios de papel higiénico por si se acaba, ¿entiende? 

-¿Por qué necesita recambios? 
-¿Y usted no? ¿Ya es bastante feliz?
 -No, no lo soy, pero... No creo que lo necesite. 

Dirección y guión: Isabel Coixet. 
Año: 1996. Color.
Duración: 93 min.
País: España/ USA. Rodada en inglés.
Intérpretes: Lili Taylor (Ann), Andrew McArthy (Don), Debi Mazar (Diane), Alexis Arquette (Paul), Leslie Mann (Laurie), Richard Edson (Steve),...
Música: Alfonso Vilallonga.


2 comentaris:

  1. Hola Joan,

    És cert. Quan estàs passant una època feliç a vegades és dificil adonar-se'n en el mateix moment, mentre vius aquesta felicitat. Però de la mateixa manera també quan estàs passant una mala temporada, de fet, no te n'adones de quan de malament ho has passat realment fins que no ho has acabat de passar. Al menys jo moltes vegades ho he viscut així. És com si el fet de viure l'experiencia et tingués entretingut i no et permetés veure amb claradetat les sensacions que aquesta experiencia et provoca. I fins que no acaba no pots analitzar-ho. Però vist així, crec que és millor un cop passat, poder gaudir de les experiencies bones que has tingut (encara que sigui en un moment ja passat), i adonar-te també de quant de malament ho has passat un cop ja ho has superat, perquè al menys les experiencies dolentes quan te n'adones del mal que t'han fet, sovint ja han passat i ja no et fan mal, ans al contrari, et pot arribar a provocar també una sensació de felicitat, veure que les has pogudes superar.

    ResponElimina
  2. Veure que les pots superar i, a la vegada, adonar-me que no passen perque sí. Quan estic inmers en un procès de dolor, de tristor no ho poc sentir com algo possitiu però amb el temps arribo a agraïr que passes perquè totes aquestes experiències et fan créixer. Em va costar entrendre-ho però hem de passar del "per que" em passa això al "per a que" em passa. Un cop ho analitzes des d'aquesta possició trobes tantes respostes i tan reveladores!.

    Gràcies pels teus comentaris sempre tan reflexius!

    ResponElimina